Som divendres al vespre, a la platea de la sala Luz de Gas no hi queda cap cadira lliure, els assistents mirem expectants cap a l’escenari en el que els músics i els responsables de la sala  entren i surten per acabar els últims preparatius abans de l’inici de l’espectacle.

A les 21.30h, Hernán Senra (El Chino) apareix en escena per inaugurar oficialment la desena edició del Festival de Blues de Barcelona. Una edició, com ja sabeu, molt marcada per la crisi i les retallades, però, igual que l’estil musical que representa, una edició que s’ha fet forta davant les dificultats i arriba plena del millor blues.

L’inici del Festival sempre s’ha caracteritzat per la presentació d’algun nou disc. En l’edició d’enguany Chino & The Big Bet han estat els responsables de la presentació de  “Six”, la primera part d’una trilogia auto produïda que compta amb 6 temes propis. Cada 6 mesos podrem gaudir d’un nou cd amb 6 nous temes fins arribar al final d’aquest viatge pel millor Blues, el juny del 2013. Un cop completada la trilogia, podreu posar els 3 discos a la vegada per invocar al Diable o bé per fer enrabiar a la veïna, vosaltres trieu.

Bromes d’Hernán a part, Rod Deville (contrabaix) i Giggs Nother (bateria) van aparèixer en escena i els primers acords del primer tema del nou disc, “I’m on the road again” no van fer-se esperar gaire per iniciar-nos en un gran viatge de més d’una hora pels inescrutables camins del Blues.

El concert va oferir-nos tots els temes de “Six”: “Bad Boy Blues”, “Hush”, “Jivin’Baby”, “Hipsquake mama” o “Your love is dynamite”, combiants amb algun tema del disc tribut al centenari del naixement de Robert Johnson100 years” editat l’any passat, amb el que va sorgir la banda. Tampoc no hi van faltar temes dels inicis més acústics de Chino i Rod Deville ni algunes versions de clàssics del Blues. Entre tots aquests destaquem: “Violent Love”, “When you are smiling”, “Caldonia” o “Dust my broom”.

La banda, molt aclamada pel públic, va decidir baixar de l’escenari per a fer uns excepcionals bisos a la platea del Luz de Gas i interpretar “Hold you in my arms again”.

Chino, amb el seu gran carisma i la simpatia que el caracteritzen va amenitzar com ningú l’espectacle amb les explicacions entre tema i tema. La bona música va fer la resta i  l’hora i quart que va durar el concert se’ns va passar volant…

Com a resum de la nit, podem dir que va ser un inici de Festival immillorable, amb una gran resposta del públic i un disc més que recomanable a un preu anticrisi de només 6 euros. Si us animeu a comprar-lo estareu col·laborant amb el vostre granet de sorra a que la producció de música de qualitat pugui continuar.

Laura Novensà (Dra. Blues)

Robert Leroy Johnson vivió 27 intensos y agitados años y grabó 29 temas que marcaron la historia del blues. Encarna como nadie al bluesman errante, pendenciero, elegante, genial y mujeriego.
Su muerte en un garito de Greewood, sigue envuelta en el misterio y la especulación. Pero fue su legendario pacto con el diablo en el “crossroads” de la 61 con la 49, el que lo convirtió en un mito y lo catapultó al país de las leyendas.
Su especial forma de manejar su voz y su guitarra, y su aureola de leyenda le convirtieron en el icono universal del blues, aquella música que daba sus primeros pasos cuando el pequeño Robert vino al mundo, hace ya cien años.
Aprovechando este aniversario Hernán Senra “Chino” se ha propuesto rendir homenaje a uno de sus referentes históricos. Este disco grabado un 16 de agosto (día de su muerte) contiene 13 de los 29 temas grabados por Robert Johnson. En esta aventura está acompañado por Rod Deville al contrabajo, Marti Elías a la batería, y las colaboraciones de Víctor Puertas en la armónica y Albert Bello en el ukelele.
Saliéndose del carril, bordeando el arcén y evitando el recurso de intentar copiar nota a nota, “Chino” versiona al maestro, igual que en su momento lo hicieron quienes electrificaron la música del “Delta” durante la primera mitad del siglo XX.
Manteniendo la esencia, pero apropiándose de los temas e impregnándolos con su carácter, “Chino” nos deleita con un disco que simplemente sabe a Blues… (M.L.Poy)